En lloc d’explicar-ho nosaltres i poder no ser del tot parcials, ens ha semblat millor posar la crònica facilitada per la Pilar López de la FEEC, per saber com es va viure per gent que no és de la zona. Només afegir, que hi havia un total de 300 inscrits, dels que van prendre la sortida 267 i que seguint l'objectiu de la Copa Catalana de Marxes de Resistència no es va confeccionar ni es publicarà cap classificació, donat que el que compta és acabar.

El passat diumenge 8 de juny va tenir lloc la V Marxa de Resistència "7 cims" organitzada pel Centre Excursionista del Penedès i que puntuava per la XI Copa Catalana de Marxes de Resistència. La prova va permetre als seus 267 participants gaudir dels increïbles paratges que recorren els sostres del Penedès.

A l’esment del Penedès, com un acte reflex es pensa en els seus infinits camps de vinyes i en el preuat cava i vi que els seus raïms produeixen, però el passat diumenge, l’organització de la cursa va ensenyar, pels qui encara no ho sabien, que el Penedès és també un paisatge reposat i intens, amb boscos ombrívols i camins vora els camps llaurats amb magnífics masos aïllats, ermites, petites poblacions sorgides com per sorpresa, i amb unes talaies perfectes per gaudir de panoràmiques extenses i privilegiades. Com es deia a la presentació de la marxa, l’objectiu, de sobres assolit, era donar a conèixer a tots els caminants els cims i racons d’una zona del territori equidistant de dues grans capitals com són Barcelona i Tarragona.

La Marxa de Resistència "7 cims", tot i ser el seu primer any dins la Copa Catalana de Caminades de Resistència, és una prova ja consolidada per les seves anteriors 4 edicions. Realment, la marxa és una mostra d’organització impecable, de simpatia i de vitalitat per part dels seus organitzadors i voluntaris, i que dóna fe de la il·lusió invertida en la seva preparació.

La marxa permet, en una sola jornada, assolir els 7 sostres del Penedès amb un desnivell acumulat de 4.912 m, que passa pels 704 m del Clapí Vell i el veí cim de l’Àliga, amb 698 m, per continuar en ascens cap al Montmell, de 861 m i el Montagut de 962 m. Es culmina amb la cota de 995 m del Formigosa i es torna a baixar als 913 m del Solanes i els 944 m del Castellar. Pels més despistats, la pràctica samarreta tècnica de la marxa anava fent recordatori del següent cim que s’havia d’assolir.

La captivadora aparició de la mola del Montmell, superba massa de calcari i vegetació, impressionava des del seu peu i gratificava en el seu cim. Des d’alguns dels cims visitats, aïllats i dominants respecte al seu entorn, es podia gaudir d’una panoràmica ininterrompuda del territori i les muntanyes que el limiten: de la serra de Prades, de la mola de Colldejou, i al fons, del retallat perfil sempre màgic de la muntanya de Montserrat. Entre cim i cim, uns paratges carregats d’assossec que suavitzen l’ànim, catifes d’ordenades fileres de ceps amb les seves fulles noves grimpant al cel, i la presència gairebé permanent del silenci de la natura, espectacular en la seva raresa. Tal i com va escriure el poeta Josep Maria de Sagarra i va musicar el cantautor Lluís Llach: Vinyes verdes, soledat / del verd en l'hora calenta / raïm i cep retallat / damunt la terra lluenta, / vinyes verdes, soledat.

La marxa estava, durant tot el recorregut, senyalitzada amb marques de sender local (verdes i blanques) i de GR. A més, al llarg tot l’itinerari, i en especial als punts on podria haver confusions, l’organització va fer servir cintes provisionals de plàstic i marques de guix a terra per reforçar la senyalització. Cal destacar l’abundància i qualitat dels punts d’avituallament sòlid i líquid, i en especial la regular i agradable presència d’un avituallament líquid cada 6 quilòmetres aproximadament, tots ells proveïts amb deliciosos i abundants ganyips. Tot i que el diumenge no va ser una jornada especialment calorosa, era d’agrair la regular frescor dels líquids oferts amb l’encoratjadora calidesa dels voluntaris i voluntàries de la marxa.

Afegint-se a l’iniciativa d’altres proves de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, la "7 cims" posa un punt d’atenció en la conscienciació per la cura del medi ambient. A la sortida es va lliurar als participants un got de plàstic reutilitzable, que calia retornar a l’arribada, per emprar als avituallaments líquids, i una ampolla d’aigua per poder reomplir en aquests. Al final dels gairebé 60 km, una entusiasta rebuda, un diploma i un original obsequi als participants van tancar amb glòria, juntament amb una dutxa tonificant i una bona botifarra amb coca i xocolata, una intensa jornada d’excursionisme per les terres del Penedès.

De tots els marxaries, van acabar la cursa 254, i el primer en arribar ho va fer amb només de 5h 57min quan el límit per acabar-la era de 15 hores.