Introducció:

La caminada que us proposem serà guiada per membres de l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT). Si voleu ampliar la vostra informació respecte aquesta entitat sense ànim de lucre podeu visitar la seva web “www.apactora.org”.

L’objectiu de la caminada és, sortint de la població de Torà, arribar al vèrtex geodèsic de Pinós.

Hem pensat fer un itinerari el més atractiu possible, evitant en la mesura de lo possible els llocs més afectats pel gran incendi de l’any 1998, així com els camins més transitats per vehicles.

El recorregut, sortint de la plaça de la Font de Torà, és el següent: camí de l’horta de les Merites, Sant Miquel de Fontanet, Sant Pere de Figuerola, mas Figuerola, nucli de Claret, mas Petxa, oratori de la Petxa, mas Pessarrodona, mas Auques, mas Monconill, nucli d’Ardèvol, Santuari de Pinós, rosa dels Vents, vèrtex geodèsic.

La distància no és excessiva, uns 20 km en total, però si ens aturem a visitar tots els elements d’interès artístic que es va trobant pel camí la durada si és considerable, unes 6 o 7 hores.

Al nostre entendre, si es disposa de temps suficient és molt aconsellable visitar tots els béns integrants del patrimoni artístic que anirem trobant pel camí, que en gairebé la seva totalitat corresponents a l’època romànica (segles XI-XII)

Si a més tenim la sort de que s’aixequi al dia amb bona visibilitat, gaudirem durant el recorregut d’unes espectaculars vistes del pre-pirineu (Serra del Montsec, Boumort, Port del Compte, Serra del Verd, Serra d’Ensija). A Pinós és habitual veure el massís de l’Aneto- Maladeta, Posets, Montperdut o el Puigmal. Pensem que ens trobem al centre de Catalunya i, per tant, en un privilegiat punt d’observació del país.

Per qualsevol imprevist tindrem, durant tot el recorregut, el suport logístic dels bombers voluntaris de Torà, amb els qual l’APACT hi manté una estreta vinculació i col·laboració.

Itinerari:

00:00 420 m Sortida de la Plaça de la Font de Torà on podeu visitar la font de la Vila. Un edifici construït l’any 1704, de planta rectangular que amaga l’aljub. Les canelles i la pica estan protegides per un porxo. Als costats també te dues piques on antigament hom hi rentava la verdura, i altra de més gran per abeurar els animals. A la part del darrera trobem el safareig amb lloses inclinades per rentar la roba.
Iniciarem la caminada en direcció al pont de les Merites, una construcció de bella factura aixecat l’any 1645 a la riera del riu Llanera. Seguirem pel camí dels horts fins topar amb la carretera que condueix a Solsona.

00:45 460 m Continuem per un camí en direcció a Figuerola, baixant fins la rasa. Un cop travessem el torrent de Figuerola el camí s’enfila poc a poc fins assolir un tram llarg de forta pujada per arribar al mas de Figuerola, on es pot visitar la capella romànica de Sant Pere de Figuerola (s. XII).

01:15 520 m Mas Figuerola. En aquest indret està documentada l’existència als voltants de l’any 986 del castell de Figuerola, el senyor del qual va participar activament en la repoblació de la zona. D’aquest castell no en queda cap vestigi. Segurament ocupava el lloc on avui dia trobem el mas.
Trobem un encreuament de camins, nosaltres seguirem direcció llevant fins arribar al nucli de Claret.

02:00 679 m El llogaret de Claret fins l’any 1968 pertanyia al terme de Llanera, formant part de la comarca del Solsonès. Avui dia pertany al municipi de Torà i a la comarca de la Segarra.
A la plaça del poble trobem l’església romànica dedicada a Santa Maria de l’Assumpta i a Sant Francesc Xavier (s. XII). Costa amunt s’enfila un carreró amb cases a banda i banda que condueix a les restes del castell medieval.
Vora l’església s’hi exposen tres sarcòfags medievals que suposadament haurien acollit les restes dels antics nobles del castell.
El castell de Claret el trobem documentat l’any 1026. L’any 1292 trobem com a senyor del Castell Berenguer de Claret, segons reflexa la inscripció que hi ha en una ossera encastada a la paret interior de l’església romànica. L’esmentada inscripció diu, en un llatí antic, que l’interior de l’ossera guarda les despulles del seu fill Albert, de dos anys d’edat.
La despoblació que ha patit Claret es fa palesa si tenim en compte que al segle XIX tenia habitades 22 cases, i avui solament en hi ha dues cases habitades permanentment, Cal Timó i Cal Solé Xic. Aquests darrers anys ha reviscolat al acollir un restaurant i una casa rural. El restaurant segurament estarà tancat quan nosaltres arribem al poble, per tant haurem de proveir-nos d’aigua a la font que hi ha a la plaça.
Continuem el nostre camí en direcció al mas Petxa.

2:35 m 720 m Mas Petxa. Som ja en el terme municipal de Pinós, que ja no deixarem fins al final de la caminada. Vora el Mas hi ha un desviament del camí, continuarem pel trencant situat a ma dreta. A un centenar de metres i desviant-nos del camí podem visitar el pedró o oratori de la Petxa (1761, terme de Torà). Es tracta d’una creu-pedró o pilaret de terme, amb una capelleta dedicada als sants Celdoni i Hermenter. La llegenda recull que els clots que hi ha al seu redós de la cinglera serien les petjades dels cavalls dels sants que van saltar d’una muntanya a l’altra en el curs d’una persecució dels sarraïns. Aquestes petjades no són rés més que marques o fites que senyalen el límit de les possessions del monestir benedictí de Cellers, situat a la fondalada.
El camí ja no te pèrdua, passarem per les masies Pessarrodona, Auques, Monconill.

3:45 760 m Mas Monconill. Arribats a aquest mas el camí es troba amb el que va d’Ardèvol a Pinós. Ens desviarem uns dos-cents metres del nostre camí per visitar Ardèvol. Aquest nucli és un agregat del municipi de Pinós, té un restaurant on podrem avituallar-nos de menjar i beguda si cal. En destaca la seva torre de guaita medieval, adaptada per a que s’hi pugui visitar el seu interior.
Tornem en darrera per continuar pel camí que porta a Pinós. No té cap dificultat d’orientació.

4:15 900 m Santuari de Pinós. En aquest indret s’hi establiren a inicis de l’edat mitjana els Cavallers de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, ordre coneguda popularment com els Temlpers. Al segle XIII que hi fundaren una església dedicada a Santa Maria i un hostal. Cal tenir present que, des de l’època dels romans, aquest era lloc de pas obligat de l’anomenada ruta de la sal, un comerç controlat per la casa dels Cardona. Els Cavallers de l’Ordre del Temple (l’escut del qual encara es veu a la portalada de l’església) donaven allotjament als traginers i els protegien de lladregots i bandolers.
Explica la tradició que en aquest indret el dia 1 de setembre de 1507 es produí l’aparició de la Verge Maria al pagès Bernat cases, amo de la casa Cases.
No és malfiança, però curiosament aquest fet miraculós coincidí amb un període de forta decadència de l’Hostal. Quan s’escampà la notícia de l’aparició, l’indret reviscolà i s’hi edificà l’actual església i estances del santuari.
Del castell medieval només en resta la immensa torre quadrada, vora la qual hi ha l’església i el monestir on residien els monjos. L’església és d’estil neoclàssic.
Actualment el monestir s’ha rehabilitat i s’hi projecta construir un museu del carlisme: Pinós va ser, durant el segle XIX, un territori amb fortes arrels carlines i d’on són originaris capitostos de renom com Benet o Rafael Tristany.
Vora el monestir hi ha un restaurant, i una font on podrem remullar-nos si fa calor.

4:30 925 m Rosa del Vents. Va ser esculpida fa pocs anys per un picapedrer local. En aquest lloc es creu que hi ha el centre geogràfic de Catalunya.

4:40 931 m Vèrtex geodèsic. Fi de la caminada