El Turó de Tagamanent és una muntanya esvelta i arrodonida en el seu cim, situada a l'extrem occidental del Pla de la Calma, al massís del Montseny i sobre la vall del riu Congost. La seva facilitat d'accés fa que sigui molt visitada pels excursionistes.

Començarem l'excursió al poble d'Aiguafreda situat a 404 metres d'altitud. La població d'Aiguafreda es troba a tocar pràcticament del poble de l'Abella del municipi de Sant Marí de Centelles, el separa només el riu i resta unit per un vell pont de tres arcades construït l'any 1740.
Aiguafreda va néixer coma barriada del camí ral entorn d'una ferreria que ja existia l'any 1543, regida per un tal Antoni Adrobau. Al segle XVI, s'hi van edificar una carnisseria i un grup de casetes, i al 1622 ja hi habitaven unes 15 famílies en les que hi havien homes d'oficis diversos, pagesos i jornalers. Al conjunt s'anomenava barri o poble de les Ferreries.
Aiguafreda te algunes cases dels segles XVII i XVIII amb els típics portals de pedra adovellats o amb llinda plana de pedra, però el conjunt de la població fa l'impressió d'un poble modern, no en debades va passar dels 450 habitants de l'any 1900 als 2000 de 1975. Les modernes fabriques de filats, teixits de cotó, plastificats i mobles van ser la causa d'aquest important creixement.
Un dels aspectes que en algun temps fou primordial, i o és encara molt destacat, és la població d'estiueig en el nucli antic, es troba envoltat de torres i xalets, sobretot el sector est de la carretera C-17. S'han construït també nuclis residencials notables a la vall de la riera de l'Avencó, al sector de la font dels Enamorats i una nova urbanització entre la Lobera i la població.

Comencem a camina a l'entrada sud del poble, agafem la carretera que va al càmping les Alzines i la seguim un centenar de metres. Per evitar aixafar l'asfalt anem per una pista de terra ampla a la dreta, la seguim uns 30 metres i on fa una corba la deixem i passem per sobre o pel costat d'una pila de grava rogenca, desprès anem per un sender que planeja paral·lel a la carretera.

10 min. El camí es bifurca anem a l'esquerra , baixem a trobar la carretera. Desprès de passar un pont sobre un torrent sec girem a la dreta per una ampla pista, que als pocs metres deixarem per agafar el GR-5, i de la caminada Matagalls-Montserrat. Aquí comença la llarga i constant pujada que pràcticament no afluixarà fins al cim, ja que pocs trams plans trobarem i molt menys de baixada.

15 min. El sender ens torna a la pista, seguim pujant.

22 min. La pista fa una corba a la dreta i la deixarem, creuem la rasa de la vora, deixem el GR i agafem un sender que puja per dins el bosc.

35 min. Trobem una pista, la seguim a l'esquerra.

45 min .Bifurcació. Anem pel ramal dret, més endavant creuem una pista sota una línea elèctrica, seguim recta pel sender.

58 min. El camí es bifurca, anem a l'esquerra on tornem a trobar les marques del GR que seguirem per rocallós sender.

1 h 3 min. Trobem una pista ampla que no la seguirem, passarem pel costat sense tocar-la i seguirem el sender entre bosc mixt entre pins i alzines. El camí s'eixampla i estreny varies vegades i tot pujant i tot planejant ens porta al collet de Sant Martí.

1 h 43 min Collet de Sant Martí on entronca amb la carretera que va al Pla de la Calma.
Aquí comença el camí que ens portarà al cim, a la dreta una mica enlairada veiem un tros de paret, és tot el que queda de l'ermita de Sant Martí. El camí rodeja el turó i desprès de fer un parell de ziga-zagues, ens porta al pla i arrodonit cim del Tagamanent coronat per l'església de Santa Maria a 1055 metres d'altitud. Aquesta església és un edifici romànic del segle XII, amb la volta modificada i dues naus laterals, que hi van ser afegits en època gòtica tardana, mostra diferents obres i afegitons dels segles posteriors, la façana acabada amb un campanar i també a les naus laterals. La Diputació de Barcelona n'és la propietària. No podrem visitar l'interior perquè una bona reixa ens ho impedeix.
Al cim del Tagamanent hi havia un castell del que no en queda pràcticament res .Aquest castell marcava la frontera de migjorn del comtat d'Osona i el seu bisbat. Era visible de la major part de la plana de Vic i del Vallès Oriental, convertint-se en el vigilant principal de la vall del Congost, per on passava la principals via que comunicava el Vallès i l' Osona.
Per la seva privilegiada situació, en els dies clars, des de el Tagamanent es pot gaudir d'una bona vista que va des de Montserrat al Costabona.
Baixem del cim pel mateix camí per on hem pujat. Als cinc minuts el deixem i seguim per un sender a la dreta que baixa fort en direcció a ponent.

2 h 8 min. Creuem la carretera que puja al Pla de la Calma.

2 h 18 min. Encreuament de pistes anem a l'esquerra a passar pel costat de la masia de can Coll, anirem seguint aquesta pista que baixa fins al fons de la vall de Vallcanera. El nom de Vallcanera ve de llatí Vallis-cacera que vol dir vall tancada. Aquest nom d'origen medieval, fa referència a l'orografia d'aquesta vall molt estreta al principi, i cada vegada més ampla a mesura que s'endinsa al massís del Montseny.

2 h 55 min. Som a la parròquia de Vallcanera, (avui convertida en escola de natura) situada a la part més ampla de la vall, amb prats i algunes masies. Seguim pista avall ara més arranjada primer de terra, i desprès asfaltada. Passem per sobre l'església de Sant Pere que ja existia possiblement l'any 966. L'any 1078 aquest temple era el centre d'una parròquia independent. Daten d'aquesta època els seus vestigis més antics.

3 h 10 min. Arribem a la font del Molí, deixem la pista i agafem un sender a la dreta que flanqueja pel costat dret de la riera.

3 h 15 min. Trobem un rètol que ens avisa que el camí no te sortida, abans d'arribar-hi, girem a l'esquerra baixant per una forta pendent, creuem la riera i pugem per l'altra banda a retrobar la pista asfaltada que seguirem un centenar de metres, desprès girem a la dreta i baixem per una pista de terra que ens torna a la riera. Passarem al costat dret i seguirem el sender que la voreja.

3 h 35 min Arribem a la font de la noguera punxeguda, situada a l'altra banda de la riera per seguir per pista anem fins a l'antiga carretera N-152 i anem a l'esquerra.

3 h 40 min. Poble del Figueró, fou nominat fins èpoques recents l'any 1981 Montmany de Puigracios. Desprès aquest nom el Figaró, perquè el centre demogràfic i administratiu del terme radica en la població del Figaró, situada en un dels indrets més estrets del Congost o llarga canal entre muntanyes, que enllaçava la plana de Vic amb el Vallès Oriental. La por i la inseguretat medieval de la vall, lloc de bandolerisme i de pas de tropes en les guerres del país, feu que totes aquestes masies es trobessin en petites vall enlairades en els vessants del Congost, o en el fons de la gran vall, per això cal cercar totes les antigues masies en raconades i terrasses aptes per el conreu.
La major part del terme és poblat per bosc especialment de pins blancs, per la seva rapida creixença, han estat objecta d'una intensa explotació econòmica.
-FI DE L'EXCURSIÓ-

NOTES
Esmorzarem a principis de l'excursió i dinarem als voltants de la rectoria de Vallcanera, però si el personal ho prefereix es pot fer a la font de la Noguera Punxeguda molt propera al Figueró.
Cal portar aigua, doncs les fonts que trobarem estan situades al final de l'excursió.
La propera sortida de 100 cims serà el dia 20 de maig al cim de Rocallarga de 1187 m .Osona