Hora de sortida: A les 2/4 de set del matí de l’aparcament de Sant Júlia.  

Dificultat: Caminada llarga per bons camins.

Hores de camí: 9 hores 30 minuts efectives (sense comptar les parades).

Quilòmetres aproximats: 42

El retorn el farem amb autocar pel que cal fer la inscripció per reservar plaça.

EL PERQUÈ D’AQUESTA EXCURSIÓ

Molts us preguntareu, que ens ha motivat a portar la caminada d’enguany, fins a Santa Coloma. Que carai s’‘ens hi ha perdut allà? Quina relació pot haver-hi entre Santa Coloma i Vilafranca? Aquella vila tant distant, i amb la carretera tant dolenta i amb tants revolts, a la que segurament hi hem anat poques vegades.
La resposta de tot això és fàcil: La idea va sorgir de llegir un article aparegut  a la revista de d’Institut d’Estudis Penedesencs i la firma la Sra. Mª Lurdes Mallart. Ens diu que, els orígens de la Llacuna i el seu creixement com a poble, són deguts a un camí, molt antic, i que ella va descobrir i desbrossar alguns topants. Això ens va despertar la curiositat per coneix-el més a fons.
Josep Mª Masachs Bolet ens diu en l’opuscle, Els Vells Camins del Penedès de l’any 1979, que és  possiblement d’origen romà. Encara que alguns autors, són de l’opinió, que el seu origen  és molt anterior.
Com a curiositat veureu, que si agafeu un mapa, i enllaceu amb una línea recta, les poblacions de Santa Coloma de Queralt i Vilafranca, el camí que farem, més o menys coincideix amb aquesta línea.
Aquest camí, gairebé ideal, es va dissenyar en aquells temps remots, sense GPS,
ni aparells electrònics. Només seguint el rastre que deixaven els animals, encara no domesticats, en les migracions estacionals, en les que anaven buscant les millors pastures.  
Per aquest llegendari camí, hi passaren milers de pelegrins en direcció a Sant Jaume de Galícia, ramats d’ovelles, bous i braus,  provinents de la dels grans remats de la mesta  castellana, cap als escorxadors i les places de braus de Barcelona, persones i rècules de mules carregades de mercaderies, de camí cap als mercats medievals.
En aquest camí, anomenat popularment com la Carrerada, pel pas de remats d’animals, se’l coneixia també com la via mercadera, degut al intens trànsit de mercaderies. O Camí Ral,  per estar protegit per reial decret.
S’hi establiren hospitals, hostals, torres de guaita etc. que donaren lloc assentaments  de pobles com l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi, Begues, Olesa de Bonesvalls, Les Gunyoles, La Granada, Guardiola, La Llacuna, entre altres.
El camí tenia l’inici, en el portal de la Plaça Nova de Barcelona, continuava per l’Hospitalet de Llobregat on, com el seu nom indica, hi havia un hospital de vianants; travessava el riu,  Llobregat per Sant Boi, de primer mitjançant una barca, i a partir de l’any 1303 per un pont, que una riuada s’endugué, a meitat del segle XVI; passava per Begues, l’hospital d’Olesa de Bonesvalls, Les Gunyoles, La Granada, Guardiola, el Coll de la Barraca, l’hospital de La Llacuna, Bellprat, Agulló, per enllaçar al  coll de la Panadella, amb el camí que venia de Martorell pel Pont del Diable, per  continuar tots dos junts cap a  Saragossa i Madrid. 
Amb la modernització i construcció, de la xarxa de carreteres actual pel rei Carles III, el camí anar perdent importància. El primer tros que es va veure afectat, va ser el de Barcelona fins aprop de Vilafranca, al inaugurar-se la carretera de l’Ordal l’any 1802. Posteriorment, l’any  1921 es va fer la de La Llacuna a Vilafranca. No obstant, aquest segon tram, encara es mantingué forces anys més en ús, degut principalment a la transhumància, que en aquells moments encara era força activa. Actualment, amb la quasi desaparició d’aquesta activitat ramadera, en els trams de carrerada, que no s’han adaptat per ús agrícola, només hi passen  alguns ciclistes i motos de muntanya.               
Avui en dia, poca cosa en queda del camí original, molts trams estan enquitranats, d’altres han desaparegut, llaurats per agricultors ignorants o  sense escrúpols, que s’apropien del que no és seu. Doncs, encara que el camí els hi passi per la seva propietat, tenen l’obligació de respectar-lo i conservar-lo, ja que  els camins ramaders són públics, i no és el propietari que autoritza a passar. Segons la llei, són gestionats per la Generalitat de Catalunya, que és qui  hauria de fer complir la llei i vetllar per la conservació d’aquests camins. També hi ha algun tros sense gens d’ús que està cobert per les bardisses, que es podria recuperar molt fàcilment.
Actualment, hi ha un projecte, que està en marxa, per posar de nou el camí en servei, però amb fins lúdics i turístics. Concretament el tram que va de Sant Boi a Vilafranca, en el que hi participen els  ajuntaments del Baix Llobregat i l’Alt Penedès, per on passa el camí. Així com la Diputació de Barcelona, els Consells Comarcals de l’Alt Penedès i el Baix Llobregat, també la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.  
Nosaltres però, a la sortida de Vilafranca, i fins enllaçar amb la Carrerada, prop de la masia de  Santsuies, farem un altre camí anomenat la drecera, o camí ral, recomanat pel consocis Jordi Olivella i Rosa Cabrera de La Rovira Roja. És el camí que feien servir els pagesos de Font-rubí i la Llacuna per baixar a Vilafranca a mercat. D’aquesta manera ens estalviarem  quelcom d’asfalt. A partir de la masia de Cal Sià deixarem la Carrerada que pràcticament ha desaparegut, engolida per la nova carretera de Santa Coloma. Pujarem cap al castell de Queralt, on gaudirem d’esplèndides vistes,  baixant a Bellprat on retrobarem la Carrerada.
Recorrerem doncs, un camí històric de la nostra comarca, pel que abans hi han passat moltes generacions, però potser, som nosaltres els primers que hi passem pel pur plaer de caminar, ja que els nostres avantpassats altre feina tenien. Que per molt anys ens duri aquesta bona ratxa.  

Amb aquesta caminada reivindiquem la conservació d’aquest camí, com un llegat històric que cal conservar, al igual que es conserven ermites, castells, i altres monuments del nostre passat.

Aquí teniu algunes fotografies fetes durant la preparació.

Fotografies: Fèlix Masachs

Fotografies de la caminada:

Itinerari:

Començarem l’excursió al carrer Balco de les Clotes per anar a buscar el camí de Sant Pau, que és al mateix temps el camí Ral de Pacs. Aquest camí travessa la zona agrícola de les Clotes, anomenada així pels aiguamolls que hi havia assecats mitjançant rases.  

30 min. Coll de Sant Pau, al costat hi ha la masia del Pegats. Baixem per pista asfaltada, fins a cal Amic al costat de la casa hi ha un camí particular, que comunica amb la carretera de Pacs a Les Cabanyes, seguim aquesta carretera uns metres, per desviar-nos a l’esquerra  cap a les caves Bundó. Pel costat de les caves, continuem  per un camí que baixa a creuar la riera de Llitrà per una palanca, i puja al polígon industrial de Pacs. Allà anem cap a la dreta per carretera.

55 min. Masia Cal Marrugat. Hi passem pel costat continuant per camí de terra, pel mig de ben treballades i ufanoses vinyes.

1 h 5 min. Anem a l’esquerra, travessem la riera i pugem a la carretera de Pacs a Vilobí per seguir-la cap a la dreta.  

1 h 20 min. Passem a tocar l’església i cementiri de Vallformosa. L’església de Santa Maria de Vallformosa, és de construcció bastant moderna, tot i que l’origen de la parròquia sembla ser de l’època  carolíngia, el lloc és esmentat l’any 977. Travessem la carretera i continuem pel camí de la Sala. Travessem la riera i pugem cap a la masia la Saleta. Des d’aquest punt el camí segueix tot recte, anirem deixant masies a dreta i esquerra. Fa goig veure-les tant ben cuidades.

1 h 40 min. Font de la Rovira, raja abundosa a la dreta del camí i dona aigua al poble de Vilobí. És el lloc previst per esmorzar.    

1 h 47 min. Travessem la carretera de Guardiola. El camí puja ara cap al paratge la Planota,  des d’on gaudim de molt bona vista de l’entorn.

2 h.  Masia de La Planota. Hi passem a tocar per continuar recta, més endavant passarem per cal Japet Trunfo, cal Jaume, Cal Esquelló, i cal Lluís.

2 h 17 min. Travessem la carretera de la Rovira Roja a Guardiola. Seguim recta passant per cal Llorenç i cal Peret.

2 h 32 min Cruïlla. Seguim recte. A la dreta veiem la gran masia de la Masana. Uns metres més endavant deixem un camí que marxa a l’esquerra. El camí aviat començarà a pujar.

2 h 57 min. Cal Guarda. Bonica masia on hi ha una granja de cavalls. Continuem amb la mateixa tònica d’anar recte. La propera masia serà el mas Roig que esta abandonat.

3 h 7 min. Cruïlla de camins en una reconada de la pista. Continuem pel camí del mig que és una drecera que s’endinsa al bosc.

3 h 17 min. De nou som a la pista, aquesta circula per dins d’una bonica pineda. Aviat deixarem a l’esquerra la masia de Santsuïes.

3 h 21 min. Roure de Santsuïes. És en aquest punt on s’uneix el camí Ral  que seguíem, amb la carrerada principal que ve per Guardiola. A dalt veiem la masia de la Mata Vella.                    

3 h 35 min. Cases de la carretera. La travessem per pujar per la carretera de Font-rubí. Fem el primer revolt, quant arribarem davant de la primera casa, prenem a l’esquerra un corriol.

3 h 43 min. De nou arribem a la carretera. En fem uns metres, per deixar-la per una pista cap a l’esquerra que planeja i baixa suaument.

3 h 49 min. Travessem el torrent que baixa de la font de Llinars, per pujar per un camí cap a la dreta.

3 h 59 min. Font de Llinars, d’aigua molt bona situada sota uns grans plataners, en un lloc bonic i pintoresc. Davant de la font hi ha uns abeuradors pels remats que passaven per aquesta font. Deixem la font, continuant amb la mateixa direcció. En el primer revolt de la pista, pugem a l’esquerra per l’antic camí.

4 h 6 min. Coll de la Barraca. Important coll de la carrerada. Actualment és un agrupament de cases de segona residència. També hi ha una casa de colònies anomenada Berea. Baixem pel camí al costat oposat.

4 h 16 min. Travessem la carretera de Les Llombardes a Mediona. En unes suaus i fotogèniques ondulacions de camps sembrats.

4 h 36 min. Cal Fadrí antic hostal de la carrerada, al costat d’un bon exemplar de pi pinyoner.

4 h 43 min. Caseta de peons. A l’altra costat de la carretera hi ha el restaurant de can Cuguls. Sense travessar la carretera, continuem pel darrera de la caseta de peons. El camí comença a pujar. Una mica més endavant agafem el primer trencall a la dreta, que puja per sobre uns rocallisos.

4 H 53 min. Coll de la Serra. Travessem la pista que és el GR, per continuar en la mateixa direcció, per un corriol que va pel fondo de la Drecera. Ben aviat passarem pel costat d’uns monòlits, que en diuen les Roques del Contador, doncs al ser un pas estret servien per comptar els caps de bestiar.

5 h 3 min. Travessem una pista i continuem per un corriol a l’altra costat del torrent.

5 h 15 min. Entrem a La Llacuna pal costat del camp d’esports. La vila de La Llacuna es troba a 614 metres d’altitud al fons de la vall, el lloc és ric en aigües, es calculen que té més de 30 fonts, algunes de molt bones. El topònim de La Llacuna li ve del petit llac que hi havia sota la vila. Els orígens de La Llacuna  com a poble, cal buscar-los a l’alta edat medieval, sorgeix sota la protecció del castell de Vilademàger del segle X, dominat pels comtes de Barcelona. La vila  estigué emmurallada de la que es conserven alguns edificis i alguns portals d’entrada. L’edifici més antic de La Llacuna és l’església de Santa Maria de l’any 1020, al voltant de la qual s’edificaren els primers habitatges. L’església actual està situada en el solar que ocupava a partir de l’any 1324 l’hospital de pelegrins de La Llacuna. La plaça Major porxada, amb arcs apuntats és molt bonica i  es on s’hi celebrava el mercat medieval.
Pugem  a la placa Major pel portal d’en Garreta, continuem pel carrer Badorc i sortim pel portal de la Banya. Travessem la carretera de Rofes i continuem fins davant del parc dels bombers on girem a la dreta i després a l’esquerra per dirigir-nos al peu de l’aerogenerador pel costat d’una rasa.

5 h 35 min.  Aerogenerador, serveix per subministrar el corrent elèctric, pel funcionament de les bombes d’aigua de La Llacuna. Continuem pel nostre camí.

5 h 47 min. Creu del Pla. Creu gòtica molt treballada amb l’escut d’armes dels Cervelló fundadors dels hospitals d’Olesa de Bonesvalls i de La Llacuna. Ara agafem una drecera al costat de la carretera.

5 h 52 min. Travessem la carretera i continuem recte pel costat d’una vinya.

5 h 57 min. Masia del Pas. Anomenada així pel pas de la riera de Mediona. Passem la riera a gual, normalment porta aigua. Continuem aigües amunt per la riba esquerra.

6 h 3 min. Carretera de Valls. La travessem continuant per un camí asfaltat, passant pel costat del mas dels Roures i de mas Pinyer. Enlairades a la dreta ens queden les agulles de Miralles.

6 h 18 min. A la dreta deixem la masia de Torrosolla. Deixem a l’esquerra una pista per continuar recte per un camí que puja i desprès planeja.   

6 h 30 min Cal Sià. Masia fortificada on s’hi poden veure algunes espitlleres. En aquesta masia  acostumaven a fer parada els remats, doncs hi han amplis corrals. Deixem la masia i continuem pel primer camí a la dreta.

6 h 40 min. Carretera de Santa Coloma. La travessem i fem uns metres a la dreta per agafar un camí a l’esquerra, barrat amb una tanca groga. La passem i pugem pel costat del torrent de la Plana que passa molt enclotat a la nostra dreta. Deixem a l’esquerra la masia de la Plana. Més endavant el camí puja bastant fort.

7 h 15 min. Cruïlla amb la carrerada que ve de Miralles. És una pista ampla, la seguim a l’esquerra planejant per dins d’una bonica pineda.

7 h 35 min. Nova cruïlla anem a la dreta de pujada. Aviat podrem veure el castell de Queralt enlairat dalt del turó.

7 h 40 min. Ermita de Sant Jaume, és de construcció romànica amb campanar de cadireta  del segle XI va ser la primitiva parròquia de Bellprat. Darrerament restaurada, esta situada en un lloc amb bones vistes de la rodalia als peus de les restes del castell. S’hi fa l’aplec el segon diumenge de maig. El castell de Queralt, era un gran castell molt important en el seu temps, S’alçava a l’extrem de la serra del seu nom dominant una gran panoràmica. Fou en el segle X el límit meridional de la marca hispànica. Consta que fou venut l’any 976  pel comte Borrel II. Dalt del castell hi ha les roines de l’església de Sant Cristòfol del castell del que solament en resta el campanar d’espadanya. Prenem el GR en direcció sud, passarem un collet amb una bassa d’aigua, al segon collet, agafem un corriol a la dreta que baixa, per dins d’un bosc de pins.

8 h 10 min. Travessem la riera de Riudeboix i pugem a la carretera de Bellprat que veiem a prop és cap on ens dirigim.

8 h 15 min. Deixem la carretera per pujar al cementiri de Bellprat i al poble. El petit poble de Bellprat és cap de municipi i pertany a la comarca de l’Anoia encara que el centre de  les relacions comercials i sanitàries les fan a Santa Coloma. La parròquia de Sant Salvador és  un edifici de l’any 1641. Actualment hi viuen pocs habitants de manera permanent. Continuem per la carretera del poble fins a una masia que ens queda a l’esquerra, a la dreta neix una pista, l’agafem.

8 h 17 min. Cruïlla. Anem cap a l’esquerra per una bona pista. És el camí vell de Santa Coloma.

8 h 28 min. Deixem la pista per agafar a l’esquerra, un sender que és una drecera de la pista, fins a retrobar-la de nou.

8 h 50 min. Font de Nadal. Raja abundosa a l’esquerra de la pista.

9 h Carretera de La Llacuna a Santa Coloma. La seguim cap a la dreta uns 100 metres.

9 h 6 min. Deixem la carretera per un camí a l’esquerra que baixa. És el camí antic de Vilafranca.

9 h 8 min. Torrent de Claret. El travessem a gual i continuem pel costat del torrent. Quant el camí puja a un camp ens veiem obligats a caminar per la bora del sembrat, doncs el camí està llaurat.

9 h 18 min. Travessem el riu Gaià i pugem cap el  Molí de la Torre conegut ja l’any 1415, actualment en fase de rehabilitació, és un dels molins fariners més importants de la vall del riu Gaià. Deixem a l’esquerra la font dels Carreters que raja abundant sota d’una granja el que fa dubtar de la seva potabilitat .

9 h 30 min. Entrem a la plaça de l’església de Santa Coloma de Queralt, anem a la dreta passant per sota del portal de la muralla fins a les fonts del riu Gaià, popularment conegudes con la font de Canelles, data de l’any 1614.
La vila de Santa Coloma de Queralt situada a 675 m. d’altitud té l’origen en l’església de Santa Coloma, dins del terme del Castell de Querol documentada a partir del 1033.
La vila estava emmurallada i l’any 1471 tenia sis portals dels que se’n conserven quatre. De la vila medieval en destaquen dues places porxades la de l’Església i la plaça Major. Entre els monuments més importants cal destacar l’església parroquial gòtica que substituir la primitiva. La seva construcció va començar l’any 1331 i va acabar el 1587. A l’interior hi ha un bell retaule d’alabastre. El palau i castell dels Comtes de Santa Coloma destaca la torre mestra que és la part més antiga de planta circular, la façana del Palau és del segle XVII i al seu davant hi havia
L’antic hospital de Santa Magdalena.

- FI DE L’EXCURSIÓ  -